Memòria cooperativa

de la Barceloneta

Cooperativa Obrera y Popular el Siglo XX

La Sociedad Cooperativa de Consumo Siglo XX va ser fundada per un grup de 100 associats, el dia 20 de febrer de l’any 1901 en una reunió que va tenir lloc a l’antic carrer de Sant Antoni número 3 (actual Atlàntida) del barri de la Barceloneta.

L’entitat, com tantes altres, dedicada a la gestió popular del consum en un moment especialment dur per a uns sectors obrers miserabilitzats i en peu de guerra social, va articular-se al principi al voltant d’una petita botiga de queviures. Els socis pagaven una quota i al cap d’un temps podien començar a consumir productes de la cooperativa com ara fruites, carn, verdures, llegums, bacallà, oli, vi o sabó. Els diners servien també per a cobrir malalties, pensions de vellesa o viudetat i solidaritzar-se amb causes humanitàries, com per exemple ajudar a les famílies dels mariners morts en naufragis.

La cooperativa va anar creixent, any rere any. Es va obrir un forn de pa, un cafè-taverna i una sucursal de la botiga de queviures al carrer Atlàntida 25. A finals de la dècada de 1920, els anys de màxima activitat, comptava amb prop de 300 socis i emetia moneda pròpia. Durant el temps de la República l’entitat va canviar el seu nom pel de Cooperativa Obrera y Popular el Siglo XX.

La Guerra Civil va suposar la paràlisi total de l’activitat cooperativa. L’edifici va ser bombardejat i totalment destruït al gener del 1939, el dia anterior a l’ ocupació franquista de Barcelona.

Durant els primers anys de la Dictadura, una junta rectora encapçalada pel banquer Emili Vidal, es va fer càrrec dels deutes de l’entitat, va aconseguir un crèdit important i va engegar la compra del solar i construcció del nou edifici de tres plantes, inaugurat l’any 1941. Amb tot, ja mai més va arribar funcionar com abans de la guerra.

Sota el franquisme, l’activitat de la cooperativa va anar enfocant-se al lloguer dels locals de l’edifici i a l’organització d’activitats socials i culturals com bodes, batejos, obres de teatre, i actes de diverses entitats del barri com societats corals, clubs o seccions esportives. El forn es va tancar, la botiga funcionava al ralentí i el bar, a on molts pescadors del barri se citaven per jugar a cartes i “partir” els guanys de la jornada, va esdevenir el punt fort del dia a dia de l’entitat. A principis de la dècada de 1980, amb pocs socis, molt envellits i gens implicats, l’activitat cooperativa es va anar esvaint.

El patrimoni de El Siglo XX és encara avui motiu de disputa, després d’una operació del tot fosca que va deixar l’edifici en mans privades amb voluntat d’especular. Molts veïns i veïnes reclamen que l’immoble, actualment abandonat i en estat semi-ruinós, sigui aprofitat per a ús popular i de les entitats barrials, recuperant així part de l’esperit cooperatiu, tan arrelat durant més d’un segle a la Barceloneta.