Memòria cooperativa

de la Barceloneta

Presentació

 

Memòria Cooperativa de la Barceloneta

Arrenquem de l’oblit la història de les cooperatives obreres del barri

Tot i la importància que les cooperatives obreres de consum van arribar a tenir en la vida social del barri des de les darreries del segle XIX, avui ben pocs saben que l’emblemàtic edifici de la biblioteca La Fraternitat i que l’immoble abandonat d’El Segle XX foren aixecats gràcies a l’esforç mancomunat de generacions de veïns i veïnes, o que al passeig hi havia el Centre Cooperatiu de Pescadors i La Modèstia, entre d’altres. Menys se sap encara que les cooperatives van suposar una experiència d’autogestió col·lectiva de les necessitats comunes. Les “cumpratives” resolien el consum domèstic, gràcies a les compres a l’engròs, que estalviava els intermediaris i generava uns excedents. Aquests beneficis, que al principi es repartien individualment entre els socis, es van anar destinant cada cop més a fons col·lectius de previsió per malaltia, accident, vellesa o mort. També emprengueren projectes intercooperatius per a la producció i proveïment d’articles com el pa, el sabó, les pastes per a sopa, etc., i amb el temps s’embarcaren en iniciatives de salut, educació i habitatge cooperatius.

A més, aquestes societats proletàries van ser espais de trobada i de lleure, i motors culturals entusiastes, que promogueren la música, el teatre, la literatura, l’ensenyament i l’excursionisme, sense oblidar-nos de la seva estreta vinculació amb els Cors, així com dels vincles amb la miríada de casinos, ateneus, sindicats i altres entitats obreres que poblaven el barri durant les primeres dècades del segle XX. Eren habituals els gestos de socors i de solidaritat per part de les societats cooperatives cap a pescadors ofegats, obrers en vaga, represaliats polítics o cap als més desafavorits. Més enllà del barri, les cooperatives de la Barceloneta formaven part del puixant moviment cooperatista català i internacional, i algunes participaren activament en els seus òrgans federats, mentre que d’altres mantingueren un perfil més local.

En certa manera, el cooperativisme fou una aposta que aspirava a deixar enrere el capitalisme. Aquesta dimensió emancipatòria, així com el funcionament democràtic i autònom de les cooperatives, foren del tot suprimits sota la dictadura franquista, que les enquadrà en el Sindicato Vertical. Tot i alguns esforços per mantenir vives aquestes societats d’ajuda mútua, La Fraternitat, El Segle XX i la Cooperativa de Pescadors anaren esllanguint-se al llarg del règim, i arribaren a la transició com una rèmora d’un passat colgat per l’oblit, fins a ser dissoltes en aigües poc clares.

***

Avui, la memòria cooperativa de la Barceloneta s’està recuperant gràcies a l’abundant documentació conservada a l’Arxiu Popular de la Barceloneta, recopil·lat durant anys per Paco López Tey, i que avui és consultable a l’Arxiu de Ciutat Vella, i també gràcies als testimonis de veïns i veïnes que recorden vivències de les cooperatives del barri, i que en són la memòria viva.

Més enllà de fer un exercici de memòria històrica, se’ns presenta una memòria del futur: la pràctica de la cooperació ens brinda una eina poderosa per afrontar un present de vides retallades i per construir un futur compartit. De fet, avui ja ens trobem davant d’un esclat incipient de cooperatives de tota mena (consum, producció, treball associat, habitatge, energia, crèdit…), i fins i tot s’estan tirant endavant projectes de barris cooperatius. A la Barceloneta, de moment, tenim el grup de consum La Sardineta i alguna petita cooperativa de treball; i tenim, també, l’edifici de la Cooperativa Obrera Popular El Segle XX, que espera a ser recuperat com a patrimoni col·lectiu del barri. I això només acaba de començar